I com sinó acabar el viatge (LA VIDA ÉS UN GRAN VIATGE I UNA GRAN AVENTURA) amb qui més a prop –inclús estant lluny- l’hem viscut?? Amb ningú, havien de ser ells!!!!
Vam decidir, marxar el cap de setmana a la platgeta amb el Rol –nuestro querido papacito- i amb el Gil –nuestro adorable diablito-, a un poble que es diu Chirimena. Riure, marejar-nos, estimar-nos, abraçar-nos, bronsejar-nos, alimentar-nos, gaudir-nos...però mai acomiadar-nos, sinó arreveurelitzar-nos. “hasta mañana o pasado” aquesta serà demà, la nostra cançó dels adeus.
Adeus? Hem dit adeus???? Uff... No, serà un “hasta ahorita!”
Xènia i Marina, TVTristesaMelancoliaPorDepressió, Caracas de nou, Venezueling al cor!
Aquesta… última…setmana… dur d’escriure…els dits s’enganxen porucs en el teclat…
No ha estat dura la setmana, no pas, no gens normal, ni senzillament especial, sinó fantàstica… dur d’escriure la segona paraula en què comencem aquesta notícia…
La setmana, com ha estat? Ufffffffffffff.....
Hem estat des de dilluns a Mérida, com ja vam escriure, però ens vam acomiadar d’aquesta preciosa i divertida ciutat amb el millor dels regals; vam anar a caminar pels andes, respirar-los, notar-vos-hi, plorar, riure, brindar per nosaltres, per vosaltres, per aquells, pels de sempre i pels que falten per a conèixer.
Sí, per fi havíem arribat als esperats Andes! Callades en una verda esplanada totes dues vam emocionar-nos tot contemplant-los. Sí, els teníem allà, als nostres peus i als nostres caps!!! Quin moment tant feliç!
Tremolar, amb un somriure a la cara, i una llàgrima brillant als ulls.
Xènia i Marina, TVAndes
, Mérida, Venezueling.
L'ordre dels factors pot alterar als lectors, però no canvia els resultats. Aquesta notícia aniria abans de la que hem escrit abans! Pilleu???
"Aire calent, xiualnt de valent. Fred quan acaricia la pell, calent el cop, gelat el record. L'orinoco fosc, golpejant la barca, cops fords acompassats de tocs suaus, com tambors. sona la musica!Aire i aigua tot en armonia. Res més, cap sò més, no calia...
Contrast de colors, de tons de pintura; a munt va canviant: groc, taronja i blau clar, més tard rosa, blau fosc sempre acompanyat pel blanc dels esponjosos núvols. Tenyint sempre el negre riu, l'inmens riu. Taques roses en el fosc brillant, preciós, delimitat tant sols pél verd dels gegants arbres inmóbils al vent de la barca.
Entre els gegants, de tant en tant, minúscules taques de colors, que ballen i jugen a amagar-se, pals i teles per cases i un somriure sempre a la cara de foscos cabells.
Olor...olor a aventura -aixó no ho puc remediar- a natura, a pau, a tristesa, a misèria, a riquesa, molta riquesa, molta alegria."
Doncs sí, hem remuntat l'Orinoco, un dels rius més preciosos del món! Hem estat amb la seva gent, els seus arbres, les seves aigues negres, etc.
La seva gent, els índis Warao, ens han rebut a les seves comunitats. Hem jugat amb les nenes i els nens, els hem fet correr i riure! Va... ho reconeixem... També en vam fer plorar algún... Ens deuria veure massa pàlides i amb un parlar extrany... Vam visitar trees comunitats diferents. Dormen en cases a sobre el riu amb unes amaques, mengen del què hi pesquen cada dia, les nenes i els nens van a escola i aprenen dos idiomes diferents: el Warao i el castellà.
Vam conèixer uns vascos i amb ells vam compartir unes cervese, uns dinars, uns riures i unes vetllades molt maques! Vam intentar pescar alguna coseta per dinar però... res tu, no va haver-hi èxit! Aquell dia els peixos estàven de vaga!
Foto, amb propaganda subliminal dedicada al més escriptor del blog.... lo prometío es deuda!!
Marina i Xènia, TVWaraos
, Orinoco, Venezueling!
Volant amb el Cóndor... embriagant-nos amb els paissatges i les olors...fonent-nos amb la sorra i les pedres...Confonent-nos amb els colors...Sentint l'aire fred com entra als pulmons, i amb caliu surt per la nariu (jajaaj)...Llàgrimes dolces regalimen per les galtes, es barregen amb el riu, que neix fonent la neu...
On sinó, als Andes, al naixement de la gran cordada, ens podem sentir més a prop de valtros, de qui ens estima, de qui ens llegeix, de qui ja no hi és, de qui mai ens falta...?
Fa uns tres dies que per aquí passegem, un poble tranquil, amable, simpàtic, rialler. Mérida.
Però, tot no podien ser flautes i violes...amb catalans vam anar a parar!! ajjajaa!!
Collons, però quina il·lusió poder parlar amb la ròpia llengua!
Un parell de petons xiquets i arreveureeee (més que res per alló que ja sabeu...)!
Marina i Xènia, TVAndes
, Mérida, Venezueling!
“Després de la tempesta sempre ve la calma” diuen... Doncs no, en el nostre cas és ben al contrari... Després d’una magnífica i tranquilla (no tenim “L” egeminada) setmana fent de “morraleras” a Río Caribe venen les turboléncies...
Abans d’anar cap a Tucupita, on haviem d’agafar una Lancha per anar cap a Pedernales (amb una comunitat d’índis Waraos!), vam decidir passar un dia a Maturín, la capital de l’estat Monagas (el qué seria aquí una comunitat autónoma, si fa no fa...). Mare meva, ja no recordávem qué era aixó del caos!!!!!!!! Vam trobar una hotel, creiem que el més baratet de la ciutat i com a tal el més cutre... Les parets eren de fullola i alguna no va poder dormir amb els sorollets de la parella del costat!Jijijijijiijiji.
Ara estem a Tucupita (vam marxar forsa rápid de Maturín!) on, de nou, hem tornat a dormir en un antro... El més baratet de la ciutat també! La primera nit vam veure els escarabats només en el lavabo! LA SEGONA NIT ELS VAM VEURE NOMÉS OBRIR EL LLUM!!!!!!!!!Aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaah!!!!!!
Hem estat un parell de dies despenjades a Tucupita perqué la noia que s’havia d’ocupar de nosaltres no ens contestava el teléfon... Avui, per fi, ens ha contestat i demá ens anem amb els índissssssssssssssss!!!!!!!!!!!!!!!!
Xénia i Marina, TVAntro, Tucupit, VEnezueling
La setmana del 11 al 16 d’agost, vam estar a “Rio Caribe” un poble que com es pot substreure del nom, és playeru. Siii…. Té platges i hi vam anar peró només per estudiar l’entorn on ens trobavem….
Vam estar amb la fundació Paria, coneixent tots els projectes que desenvolupen a la cumunitat. Vam visitar ambulatoris i hospitals on treballen per la prevenció d’embarassos en adolescents (fet que es dona en un 90% de la població Jove) de potabilització d’aigua, d’informació sobre la malária i altres temes. També vam conéixer els programes dintre de les escoles i la formació agrícola de les plantacions de cacao (i és clar vam haver de tastar la txocolata recent feta…ostres tu!! Naltros que pensávem que no ens agradava la txocolata pura…wwwoww!!) vam veure tot el procés, des de la llavor fins a la degustació.
Al poble dormiem a una “posada” molt cuca i acollidora amb dret a cuina: es a dir, vam per fi, poder menjar verduretes que servirán per a dessenvossar algún que altre tap.
Hem estat molt tranquil.les i a gust, pero l’aventura ens espera….anem-la a buscar, anem, anem, anem, aneeeeeeeem!!
Doncs aixó; que de tanta informació i de tant coneixement del entorn en aquest poble en hem quedat VermeLlestes!
Marina & Xénia, TVMorenazas, Rio Caribe, venezueling.
Comencem el resum d'aquesta setmana amb catxondeiu però qwue sàpigueu que la cosa acabarà seriosament (si home si, ja ens hem posat "manos a la obra...", ja tocava,no?).
Foto amb gent famosa!!!! (En el fons no tenim ni pajolera ideia de qui carantxus són, però es veu que aquí són famosos, tu!). Són el cantant i un dels músics d'un grup que es diu "Desorden Público" (el grup més antic de música Ska de Venezuela). Ezo va pa nuestros panas caraqueños: "panitaaaaas, no os enfadeeeeeeis!!!! Sentimos la propaganda...Somos vuestras grupies. Que pin que pan que pum que laksejfwñoeigj".
Vinga va, a part de coneixer gent famosa, sortir amb els nostres panitas i ser el perill de la ciutat, també hem fet el "guiri". Us presentem la ciutat: Caracas és una ciutat on hi viuen 6.000.000 de persones SENSADES (si si, igual que a tot Catalunya. I els que falten per contar. Igual que a Catalunya també, es clar...). La ciutat és caòtica i...AMONTEGADA! La ciutat està dividia amb molts barris (que són tots plens de chaboles) i urbanitzacions (els que viuen millor amb edificis tipo Bellvitge) i el centre de la ciutat que és un mig mig (amb la part colonial, del qual només n'0han conservat 3 carrers...).
Aquí us mostrem el barri de Petare, el que segons diuen és el més perillós (tranquils, la foto està agafada des de la carretera... No hi hem entrat. Bé, no hi podem entrar...).
Al centre de la ciutat hi ha un magnífic mural sobre tota la història de Venezuela. Si el mires atentament, és com si t'expliquéssin una brillant classe d'història d'un poble. Posem aquest tall perquè és el que ens toca més de prop, però realment, el mural no té cap mena de desperdici: des de la invasió esoañola, Santa inquisició, petroli, etc.
Bé, i ara "manos a la obra"! Si, ja hem començat les pràctiques!!!!!!!!!!!!!Ueueueueueue!!!!! Em decidit que al final consistiràn en visitar diferents projectes educatius i fer una mica de tasta olletes... Hem pogut conèixer dos projectes. El primer ja l'hem gaudit des de dintre i el segon, de moment, només des de fora, tot i que pròximament ens hi involucrarem!
Vam fer de pallasses (és a dir, no ens va costar massa... Ja ens coneixeu. Jejeje) en un hospital tot fent riure a nens i nenes malaltes de càncer. Va ser una experiència mooooooolt dura però mooooooolt enriquidora. Poder fer riure a nens que estàn malalts i que ves a saber el temps que fa que estan allà tancats sense poder jugar i amb diversos malestars, és una experiència que no té preu ni paraules!
Sóin un grup de voluntaris que es diuen "Doctores y Doctoras La Piñata". Cada dissabte fan aquestes visites de manera rotatòria en diferents hospitals. Des d'aquí els agraïm la oportunitat que ens han donat!
Avui (dilluns), hem anat a visitar l'empresa de Ron Santa Teresa, que es troba a la població del Consejo, on el nivell de deilnqüència i violència són força elevats. Ens han explicat que són 350 bandes armades i enfrontades en un radi d'unes 50.000 persones. És per això que aquesta empresa, des dels seus inicis ha desenvolupat diferents projectes de millora comunitària. Nosaltres tenim previst de participar en un dels tallers! Ja us ho explicarem!!!!!!!!!
Xènia i Marina, TVCurrantes , Caracas, Venezueling.
Bueno, Bueno, Bueeeeno!!!
La integración és possible!!jajajajajaj!
Haviem de començar ahir les pasantias... dilluns era... però tenien una reunió i ho vam aplaçar per dimarts, avui... i a última hora d'ahir, ens van dir que aquesta setmana no els anava bé que comencèssim (Oooooooooooooooh...quina peeeeeeeeeeena i naltros que pensavem i ja planejavem anar de festeta ahir,"pese" a las pràcticas).. pos total... vam fer el que teniem previst però fins més tard!!jajajajaj!!!
Vam anar a un local, on es fan concerts en directe, el Moulin Rouge.. sisisi, de Venezueling a París... ajjaja naltros ja pensavem que els nous "panas" que haviem fet (nous de trinca!Oyee!) ens portaven a un lloc de "habiente rojo", a una casa de sumbrerus (papas & the mama's, eren de confiança els amics...val???) però el lloc era molt acolidor i chébere! fino, fino. Look the photo!
Aquest de la foto, és el guitarrista d'un dels grups de música més antics de Venezuela. Els "Sin Sospecha", fan Ska, reage molt bó. Porten 17 anys tocant i tal i pascual.
Hi vam anar amb l'Eduardo, el de la foto, el Vocal de dicho grupo (el Gilberto), el seu company de pis (El Guille, que és pintor the lux) y uno raru (el Elias)...ajjajaja!
I vam tenir la sort de que justament ahir hi havien concerts: d'un grup Españó (sevillanos eren, els... Poni bravo -si, si, no es conya es deien així els freakis!-) i un altre Venezolano... la Vida Boheme... (penjaràn fotos nostres al seu blog!jajaaj! porquè la liamoooos catxooo.jajaja, que aqui no ballen com allà...i ja sabeu com ballem naltros...)
Foto graciosa i bonica de bon matí, cara de pícarones desprésde la farra... Pel darrere nostre, el Àvila, la muntanya que envolta Caracas, un dia d'aquests hi anirem a fer una excursió!!ueueueueueu!
Ens van regalar, els panitas de nuestros corazones (son així de caribeñus y tó se pega) unes samarretes, que a sota mostrem, amb el nom de l'últim Cd del grup!
I, Pin, Pan, Pum; Bocadillo de Atún! aixó ès tot per avui... fins d'aqui a uns dies!
Marina & Xènia, TVParranda, Caracas!
TralalalalèroooooOooolàaaaaaaaa!!
Després d'un dia Caraquenyu, ens rapten (ay! no!)i ens duen cap a Punta Arena, una de les costes més maques (dicen ser) del Caribe tropical. Parades reglamentàries en un camí llàaaarg, calurós i caótic; Arepas, empanades y plàtanos Sancochados són el pà de cada dia.
Després del llarg viatge en cotxe, cal agafar una lancha motora per arribar a Punta Arena, ja que la carretera és força dolenta.
ATENCIÓ: fixeu-vos amb la mà del chamito (nen). Només dir-vos que al baixar de la lancha es fa fotre una òstia important diguem...
Aquí us mostrem lo nunca visto! Mira les que diuen ser muntanyeres! Com xalen a les platjes caribenyes! Mita-les elles! Fotos romàntiques i passades per aigua!
Us presentem als nostres panas Atila i Sívia! Si quan tornem ens falta algún órgan vital, de segur que haurà estat l'Atila (mama's and de papa's no llegiu això...No patisquen pas...jes jes)!
Vam tenir la oportunitat, bé, ho hem de reconèixer... De fet no ens van convidar sinó que ens hi vam apuntar les dos guirirs perquè sip! En resum, que vam veure com pescàven amb xarxes i ens vam posar manos a la obra! Després d'enredar-nos amb les xarxes i fotre'ns algún pinyu (és a dir, tot un espectacle gratuït pels autòctons), vam aconseguir veure peixos i ens en van regalar unbs 20 per l'espectacle! Que noooooooooooooooooooo, que vam treballar i estirar de valent! Com unes campeonas autòctones!
Aquests dies també hem pogut visitar i col·laborar (som així de extroespectives) a unes salines, les del poble d'Araya. Això ho vam veure després de venir de la platja on ens haviem pres unes quaaaaaaaaantes Soleras (alias Estrelles Damms a lo caribeño).
Vam poder veure tot el procés d'extracció i neteja de la sal.
Si senyors i senyores, la foto no és en una desert del Sàhara, és a les Salines d'Araya!
Nere: no tiene ni punto de comparaçaô però ens vam morir d'enveja al veure la teva mega foto...és lo que hay!
Seguirem informant; Xènia i Marina, TVPuntaArena, Venezueling.
Escrivim de nou aquesta notícia... És que ja l'hem escrit abans però hem tingut problemillas tecnicus!
Doncs si, ja som a casa, les mames i els papes dirien que no, però si, ho som, la nostra casa venezolana. Només arribar el Rol ens va dir (en català,eh!): "cassa meva e cassa votra" i nosaltres vam respondre "SI ÉS QUE HI HA CASES D'ALGÚ!", i ja ho sabeu, ens doneu una mà i agafem el braç sencer... Ja som a casa nostra.
Per vosaltrees són les 17hores i nosaltres ens acabem de llevar i esmorzar... Ahir el dia va tenir trenta hores i mitja (la mitja és cortesia d'en Chávez, amb el qual intentarem portar-nos-hi bé, o no... potser millor no portar-nos ni tenir tractes directament. Si en tenim ja sortirem a les notícies...). Doncs això, anem 6 hores i mitja atrassades, és el que té el ritmo caribeño!
En fí, que el dia d'ahir va ser llaaaaaaaaaarg! I perquè les yayes i yayus estiguin tranquils vam dinar dos cops, en vam sopar un i encara vam tenir temps d'esmorzar i berenar per entremig! Tot un descontrol! A la nit no ens aguatávem ni els pets (Marina) ni els rots (TxesssSSss). Va ser un jaleyu!
Demà marxem cap a Punta Arena amb la Sílvia i l'Atila, i com molt bé us podeu imaginar... És una platja amb Arenilla. Jesjes!Jusjus!
No tornem fins diumenge o dissabte a casa nostra i per tant no us donarem senyals de fum fins llavors. Intentarem fer clik-clik o clok-clok (ja us definirem millor el soroll) amb els cocos des de dalt de les palmeres. Qui ens senti que contesti amb un popó (és que aquí fan pipí i popó!).
Apa nanus, seguirem informant.
Xènia i Marina, TVCaracas, Venezueling.
